Quan ja fa molts anys vaig començar a mirar els Oscar (la primera edició que vaig veure va ser la de 1989, Driving Miss Daisy, el primer Oscar de Daniel Day-Lewis o quan encara guanyava premis Oliver Stone) era molt innocent i creia que els premis de l’Acadèmia de Hollywood eren un baròmetre real de les millors obres de cada any. Amb el pas dels anys i moltes decepcions (i alegries també), m´he donat compte que són els més mediàtics, que no representen ni de bon tros el millor cinema fet durant l’any, però que són els més fascinants de tots.
Cap premi té la màgia d’un Oscar. Encara que siguin premis publicitaris, compensatoris o injustos, tenen una història, una cosa que ens atreu irremediablement cap a ells i no cal que ens quedem a mirar-los en directe a altes hores de la matinada, simplement l’endemà mateix buscarem qui ha guanyat, qui ha perdut, qui ha arrassat o qui ha estat oblidat de nou. Els Oscar són espectacle, tenen ganxo i la prova es que des de 1927 s’han anat celebrant ininterrumpidament i han sigut el model a qualsevol tipus de premi del món de les arts, ja siguin de cinema, música o teatre.
Un any més, aquesta matinada s’han celebrat a Los Angeles l’entrega dels Oscar i no sé si perquè ha sigut la primera edició que coincidia amb el meu bloc (em tiro una mica de floretes), però ha acabat sent una de les edicions més interessants dels últims anys. S’ha de tenir en compte que l’història dels Oscar està plena d’injusticies clamoroses (podriem estar 3 entrades diferents citant-ne, jo només diré que Alfred Hitchcock no va guanyar mai cap Oscar i hem de viure amb això) i que a vegades podem estar més o menys d’acord en el repartiment dels premis, però al cap i a la fi representen una votació dels membres de l’Academia i són uns quants (aproximadament més de 6000), per tant és una votació democràtica, que estiguem a favor dels seus gustos és un altre tema. Com deia, l’edició de la passada matinada resulta molt interessant, aquí teniu els premiats,
Millor pel.lícula
Argo
Millor director
Ang Lee per Life of Pi
Millor actriu
Jennifer Lawrence per Silver Linings Playbook
Millor actor
Daniel Day-Lewis per Lincoln
Millor actriu secundaria
Anne Hathaway per Les Misérables
Millor actor secundari
Christoph Waltz per Django Unchained
Millor guió original
Quentin Tarantino per Django Unchained
Millor guió adaptat
Chris Terrio per Argo
Millor pel.lícula animada
Brave
Millor pel.lícula estrangera
Amour, Austria
Millor fotografia
Claudio Miranda per Life of Pi
Millor banda sonora
Mychael Danna per Life of Pi
Millor cançó
“Skyfall”, de Skyfall, escrita per Paul Epworth i Adele, interpetrada per Adele
Millor muntatge
William Goldenberg per Argo
Millor disseny de producció
Rick Carter y Jim Erickson per Lincoln
Millor disseny de vestuari
Jacqueline Durran per Anna Karenina
Millors efectes visuals
Bill Westenhofer, Guillaume Rocheron, Erik-Jan De Boer i Donald R. Elliott per Life of Pi
Millor maquillatge i perruqueria
Lisa Westcott i Julie Dartnell per Les Misérables
Millor so
Andy Nelson, Mark Paterson i Simon Hayes per Les misérables
Millor edició de so
Per Hallberg i Karen Baker Landers per Skyfall
Paul N.J. Ottosson per Zero Dark Thirty
Millor documental
Searching for Sugar Man
Millor curtmetratge
Curfew
Millor curtmetratge animat
Paperman
Mejor curtmetratge documental
Inocente
El que més crida l’atenció és el repartits que han sigut els premis aquest any, cosa que és una gran noticia perquè quan a vegades hi ha alguna producció que arrassa en masses categories, desvirtua una mica el conjunt de tot. I deixant a banda algunes categories en que no estic gens d’acord (el que deia abans sobre la disparitat d’opinions i les votacions) he de dir que he quedat molt content amb el resultat final. Primer per la cerimònia en general, llarga com sempre però amb homenatges als musicals (momentassos All That Jazz, Les Misérables i Barbra Streisand), James Bond i un presentador com Seth MacFarlane que tot i no tenir el nivell de mala hòstia de Ricky Gervais als Globus d’Or (aquest any ja no els ha presentat, el nivell era massa fort, sic) ha mantingut el tipus i el ritme tota l’estona amb moments francament brillants (la cançó “I saw your boobs” ha sigut antològica) i ha agradat força. Argo ha guanyat només tres Oscar, però deixant a banda l’insultant que era que Ben Affleck no estigués nominat com a director i per conseqüent que hagués pogut optar a un premi més que merescut, el film ha guanyat el que tenia que guanyar, pel.lícula, guió adaptat i el brutal muntatge, que és com dir també, ups, l’hem cagat i Ben Affleck va al pack com a director. Entre els actors, molt d’acord en els Oscar a Daniel Day-Lewis (tot i que Joaquim Phoenix se l’hauria pogut emportar també) per una interpretació espectacular a Lincoln i evidentment el de Anne Hathaway per The Misérables (en l’entrada al bloc sobre la pel.lícula li tiro totes les flors del món a la Hathaway, o sigui que més tampoc cal), difereixo una mica dels premis a Jennifer Lawrence i Christoph Waltz, però tampoc crec que estiguin mal donats (en la categoria masculina qui havia d’estar com a premiat no estava ni nominat, Leonardo DiCaprio, un a qui sembla que tinguin mania de veritat). La resta molt repartits, 2 per Django Unchained amb el segon Oscar per un guió de Quentin Tarantino, merescudíssim, 2 per Skyfall incloent a Adele i la cançó de la pel.lícula (pecat mortal que a aquestes alçades la saga Bond no tingués cap Oscar per cap de les seves cançons), 2 per Lincoln amb Spielberg obviat (ja que no hi era Affleck, ell era l’opció a triar, francament), 3 per Les Misérables i 4 per Life of pi, en la meva opinió totalment injustos, perquè han deixat sense premi a qualsevol banda sonora d’Alexander Desplat aquest any (i la veritat, potser ha sigut el seu millor any) i sobretot en la categoria de director i director de fotografia (que a aquestes alçades de la vida Roger Deakins no tingui un Oscar és francament una falta de respecte, més si ha estat nominat per coses com The shawshank redemption, Fargo, No country for old men, The assassination of Jesses James by the coward Robert Ford, True Grit o la d’aquest any, Skyfall, una fotografia impresionant i plena de matisos, sobretot en aspectes com l’il.luminació i l’ús dels colors per accentuar una pel.lícula Bond, el que resulta tot un mèrit). A mencionar que l’Acadèmia ha reconegut finalment a Haneke amb el seu Amour, i a més Brave i The paperman han guanyat en les seves categories d’animació, el que arrodoneix encara més la cosa (un consell, mireu amb més bons ulls Brave i descobrireu que la Pixar ratlla l’obra mestra de nou, qualsevol dia d’aquests us l’analitzo poc a poc).
En resum, una cerimònia que personalment em va reconciliar una mica amb els Oscar, ja que encara que sóc conscient del que he dit sobre votacions i que les coses són com són, moltes de les últimes edicions m´havien fet emprenyar de sobremanera (potser la que més amb l’insultant Slumdog Millionaire) i m’havien fet perdre una mica les ganes de mirar-ho. Ara amb tot el que ha recol.lectat i el bona pel.lícula que és, Argo ja té un lloc d’honor en l’història i només queda esperar quina serà la pròxima en ocupar el tron l’any que ve, encara que jo em quedo amb el tema de, val, ho miraré, però el que estic esperant amb candeletes és la pròxima pel.lícula de Ben Affleck, perquè ara si que s’ha consagrat de veritat o dit d’un altra manera, a filmaker is born. I tot gràcies als Oscar, uns premis injustos potser, però a vegades també uns premis màgics.