Cinematografia nadalenca

Que arribin les festes nadalenques és sinònim de pau, amor, regals i àpats descontrolats, però també és moment de que als canals de televisió o a les sales podem veure una programació cinematogràfica especial. Amb la diversificació de mitjans que tenim avui en dia i la capacitat de veure les pel.lícules en mil i un formats, queda una mica desdibuixat el que arribi Nadal, Any Nou o Reis i disfrutem d’elles com si fossin regals, però va haver-hi un temps en que era un aconteixement esperar a veure què programaven els canals de TV.
Quan jo era petit ( o no tant, depèn de com es miri), que arribés el Nadal i les festes per extensió, volia dir que a la caixa tonta disfrutaria de cosa bona. Primer perquè gràcies a les vacances d’escola tindria més temps i segon perquè els regals no només els cagava el tió o els portava Santa Claus, de fet, els millors regals sempre venien de la programació nadalenca de televisió. Recordo clarament despertar-me amb els dibuixos animats clàssics de Disney, els Disney Treasures, per exemple o gaudir d’ocasions especials com tenir tota la trilogia original d’ Star Wars en català per primera vegada a l’història, a TV3 cap a finals dels ’80. El millor de tot és que inundaven tots els horaris amb cosa bona (avui en dia també, però ja no es valora tant) i era impossible no caure embadalit al davant.
Però el millor de tot eren els clàssics amb codi nadalenc. Gràcies a la televisió per satèl.lit i al dvd o Blu-ray, avui en dia els tenim a l’abast dia si, dia també, però fa uns anys la seva emissió per Nadal era ja un clàssic en si mateix. It’s a wonderful life de Frank Capra, és una pel.lícula eterna, lligada de forma innexorable al Nadal, en part per la seva trama, però també perquè des de temps ja molt llunyans ha sigut utilitzada en aquestes dates de forma repetitiva. Les seves connotacions religioses poden espantar a més d’un i el seu missatge de finals dels anys 30 en uns Estats Units conservadors, pot semblar passat de moda, però la seva qualitat cinematogràfica és tan gran que està per damunt de qualsevol cosa. Gone with the wind és el drama èpic que almenys sempre passaven un cop l’any per Nadal, injustament titllat de llarg o tediós, és una obra mestra a totes les de la llei, magnífica i esplendorosa, que durant molts anys va ser sinònim de cel.lebració nadalenca i de fet, en qualsevol moment que tinc l’oportunitat de revisionar-la, em recorda als Nadals de forma instantània.The wizard of Oz exemplifica l’esperit nadalenc en forma de conte clàssic, una pel.lícula mítica que hem disfrutat generacions i generacions i que remet a tardes de Nadal. Però no nomès els clàssics han sigut i són part dels Nadals, Die hard o Die hard 2 són blockbusters estiuencs, però ambientats en aquestes festes a ritme d’acció trepidant, explosions i morts, i Gremlins va ser un autèntic mite dels ’80 amb el Nadal com a tel.ló de fons. Però si un clàssic modern destaca per sobre de tots és Nightmare before Christmas, autèntica celebració per excel.lència de la festa, amb un punt de vista radical i diferent que va crear escola en el món de l’animació.
És una llàstima que avui en dia tot això s’hagi desvirtualitzat una mica, és cert que continuem celebrant el Nadal i disfrutem de totes les coses bones que té, les tradicions, però hem perdut part de la màgia d’esperar aquestes dates per seure i gaudir cada any de les mateixes i delicioses pel.lícules, de fet és com si haguem perdut una miqueta dels Nadals. Almenys si no les mirem a la TV, sempre ens quedarà posar-les en Dvd o Blu-ray i reviure sensacions, perquè l’experiència d’aquestes festes és viure cinema també, amb galets, carn d’olla, canelons, turró, arbre de nadal, regals o….cinema, molt de cinema.